La Vertadera Història dels Reis Mags d'Orient

A penes el pare s'havia assentat a l'arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seua filla li contava de les seues activitats en el col·legi, quan esta en veu baixa, com amb por, li va dir:
 - Papa?
- Sí, filla, conta'm
- Però, vull... que em digues la veritat
- Clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare un poc sorprés
- És que... -va titubejar Blanca
- Dis-me, filla, dis-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar la seua dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprés com el seu que li mirava igualment. - Les xiquetes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de Blanca li va obligar a tornar la mirada cap a la xiqueta I engolint saliva li va dir:
- I tu què creus, filla?
- Jo no se, papà: que sí i que no. Per un costat em pareix que sí que existixen perquè tu no m'enganyes; però, com les xiquetes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la xiqueta amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existixen -va respondre el pare agafant amb les seues dos mans la cara de Blanca .
- Llavors no ho entenc. Papà.
- Assenta't, Blanquita, i escolta esta història que et vaig a comptar Perquè ja ha arribat l'hora que pugues comprendre-la -va dir el Pare, mentres assenyalava amb la mà l'assentisc al seu costat.

- Quan el Xiquet Jesus va nàixer, tres Reis que venien d'Orient guiats Per una gran estrela es van acostar al Portal per a adorar-li. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Xiquet es va posar tan Content i pareixia tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç un xiquet! Hauríem de portar regals a Tots els xiquets del món i veure els feliços que serien. - Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de Fer. No serem capaços de poder portar regals a tants milions de Xiquets com hi ha en el món. Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos Companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que Som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder Recórrer el món sencer entregant regals a tots els xiquets. Però Seria tan bonic. Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien Realitzar el seu desig. I el Xiquet Jesús, que des del seu pobre bressoleta pareixia Escoltar-los molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar en el Portal:
 - Sou molt bons, volguts Reis Mags, i vos agraïsc els vostres Regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: Què necessiteu per a poder portar regals a tots els xiquets?
- Oh, Senyor! -van dir els tres Reis prostrant-se de genolls. Necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada xiquet Que pogueren portar al mateix temps a cada casa nostres regals, Però. No podem tindre tants patges., no hi ha tants.
- No vos preocupeu per això -va dir Déu-. Jo vos vaig a donar, no un sinó Dos patges per a cada xiquet que hi ha en el món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir al mateix temps els Tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que vos agradaria tindre deuen Voler molt els xiquets? -va preguntar Déu.
- Sí, clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.
- I, veritat que eixos patges haurien de conéixer molt bé els desitjos dels Xiquets?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada Més entusiasmats els tres.
- Perquè digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que vullga més als Xiquets i els conega millor que els seus propis pares? Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir: - Posat que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els xiquets del món reben alguns Regals, JO, ordene que en Nadal, commemorant estos moments, tots Els pares es convertisquen en els vostres patges, i que en el vostre nom, i De la vostra part regalen als seus fills els regals que desitgen. També Ordene que, mentres els xiquets siguen xicotets, l'entrega de regals se Faça com si la feren els propis Reis Mags. Però quan els Xiquets siguen prou majors per a entendre açò, els pares els Comptaran esta història i a partir de llavors, en tot el Nadal, Els xiquets faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I, al voltant del Betlem, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags Tots són més feliços.
 Quan el pare de Blanca va haver acabat de comptar esta història, la xiqueta es va alçar i fent una besada als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà.. I estic molt contenta de saber Que em voleu i que no m'heu enganyat. I corrent, es va dirigir al seu quart, tornant amb la seua vidriola en la mà mentres deia:
- No sé si tindré prou per a comprar-vos algun regal, però per al Any que ve ja guardaré més diners.
 I tots es van abraçar mentrestant, de segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.

Feliç Nadal a tot hom!Blanca es va assentar entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que li traguera del seu dubte, i son pare es va disposar a narrar el que per a ell degué ser la verdadera història dels Reis Mags:

Per cert, tira de ta casa eixe barbut

i gros impostor de roig,

 

És un invent de la Cocacola!!!