dimecres, 26 de gener del 2011

UNITAT DIDACTICA PSICOMOTRIU: La Tardor (infantil 4 anys).

OBJECTIUS DIDÀCTICS
·         Realitzar bots amb coordinació.
·         Realitzar una coordinació dinàmica general.
·         Utilitzar adequadament les cordes per a jugar.
·         Reconéixer i distingir les diferents parts del cos: mòbils i immòbils.
·         Localitzar en el seu propi cos totes i cada una de les parts.
·         Expressar corporalment vivències, contes, etc.
·         Orientar-se en l'espai: puja i baixa.
·         Augmentar i estimular l'atenció en el joc.
·         Participar activament en les activitats proposades.
·         Iniciar activitats de relaxació.
CONTINGUTS

Conceptes

·         Parts del cos: mòbils i immòbils.
·         El bot moviment del cos.
·         Orientació en l'espai: puja -baixa.
·         Lateralitat: un costat- un altre costat.
·         Expressió corporal.

Procediments

·         Identificació i discriminació de nocions espacials: puja- baixa, un costat- un altre costat.
·         Reconeixement i identificació de les parts del cos.
·         Realització de bots.
·         Estimulació i desenrotllament de l'atenció auditiva.
·         Expressar-se a través del seu cos.
·         Iniciació a la relaxació.

Actituds

·         Gust per l'exercici físic i el joc
·         Acceptació de les regles que regeixen els jocs.
·         Respecta i cuida el material i les normes de convivència.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
·         Reconeix les parts del cos.
·         Diferència puja -baixa.
·         Identifica un costat i un altre costat.
·         Realitza bots amb bona coordinació.
·         Utilitza bé les cordes.
·         Respecta les normes de convivència
ACTIVITATS
·         Caminar en parelles agafats de la mà i passar-se la pilota un a un altre. Subjectar la pilota amb el front d'ambdós, entre les esquenes, amb els muscles, entre la barbeta, entre el pit. Agafar cada xiquet/a una pilota i caminar amb ella en una sola mà, botar amb ella entre els genolls, entre els turmells i sobre el cap subjectant-la amb el dit índex.
·         “La tardor”: Els xiquets/es simularan que agafen raïm dels ceps i les posen en un cistella. Flexionar el cos feia davant, estenent els braços per a agafar el raïm. Flexió i extensió de nou per a agafar-les i posar-les en la cistella. (agafar pomes, bolets, etc.)
·         “Les formigues”: simularan formigues caminant a la gatameu. Formigues que s'estan preparant per a l'hivern, arrepleguen la seua menjar i la porten al formiguer, que està situat davall d'una taula. Deixaran el menjar i tornaran per mes.
·         “Les esquirols”: Simularan a ser esquirols caminant a ritme de pandero. Al sentir la veu “a buscar aliment” els xiquets/es caminaran a arrastrons simulant agafar aliment. Al tornar a sentir el pandero caminaran portant l'aliment al seu niu, que serà damunt d'una cadira cada xiquet/a. Una vegada pujats el pandero deixarà de tocar i se la menjaran.
·         Pintar en el sòl un cercle i un quadrat grans. A cada xiquet/a se li donarà  en cartolina una de les figures dibuixades. Caminaran a ritme de pandero , quan deixe de sonar es ficaran dins de la figura que els corresponga.
·         “El sol i la lluna”:
-          El sol és el nostre amic i vol estar amb nosaltres. La seua llum ix per la nostra
-          mirada i els braços i les cames són els seus rajos. El sol ix al matí molt
-          promptet, es desempereseix, es desperta i Balla divertit amb el nostre cos
-          expressar corporalment la narració.
-          Som el sol, està eixint i puja lentament pel cel.
-          Plena tot de llum i calor, els nostres braços són els rajos.
-          És redó.
-          Es va a amagar i s'oculta entre les muntanyes.
-          La lluna redona i blanca, roda a la nit fosca, a vegades és galló de taronja
-          es mou, il·lumina la nit i quan ve el dia se'n va.
-          Som la lluna, apareixem a la nit gran i redona sobre el cel.
-          A vegades ocultem una part de la nostra cara i a vegades aguaitem l'altra.
-          Quan mes brillem estem redones com una pilota.  
-          Quan acaba la nit ens amaguem a poc a poc i esperem a arribar 
-          de nou la nit.
·         Caminar a ritme de pandero de forma lenta primer fins a arribar a córrer. Quan deixe de sonar romandre com a estàtues.
·         Ajuntar els peus, flexionar els genolls, donar un impuls i a colp de pandero elevar els braços, cos i peus del sòl feia dalt i bota.
·         Botar a tocar el sostre.
·         Simular que som pilotes i botar com elles.
·         Caminar a ritme de pandero i al sentir un colp fort fer un salt i detindre el moviment.
·         A veure qui bota mes alt”: pujar a una cadira i botar amb els peus junts.
·         Jugar lliurement en primer lloc amb una corda. Després amb elles fer una fila llarga: caminar al voltant d'ella, per damunt d'ella, simulant equilibristes, gatejar mantenint la corda entre les mans i els genolls, donar la volta i gatejar al revés, botar d'un costat a un altre de la corda, fer laberints o circuits amb les cordes i passar entre elles, enrotllar-la i desenrotllar-la en distintes parts del cos.
·         Caminar en parelles agafats de la mà i passar-se la pilota un a un altre. Subjectar la pilota amb el front d'ambdós, entre les esquenes, amb els muscles, entre la barbeta, entre el pit. Agafar cada xiquet/a una pilota i caminar amb ella en una sola mà, botar amb ella entre els genolls, entre els turmells i sobre el cap subjectant-la amb el dit índex.
·         “El cap”: palpar el cap amb els ulls tancats, assenyalar els ulls, la boca, el nas, les dents, el pèl, etc.
·         Pujar i abaixar els muscles, les parpelles, els braços, les cames, etc.
·         Treballar els òrgans dels sentits: ulls ( obrir-los, tancar-los, estirar-los, mirar a diferents parts sense moure el cap, etc); orelles (tocar-les, tapar, destapar, etc.), boca (passar el dit pels llavis, esmussar les dents, traure la llengua, cridar, xiuxejar, carasses, etc.); nas ( oldre, tocar-la, observar eixir l'aire, etc.)
·         Tensió- relaxació: dos files, una corda, se subjecta pels dos extrems tensant-la o afluixant-la. Es juga en silenci mirant el docent, si somriu afluixes, seriosa tensen amb força.
·         Circuit: cordes, piques, matalafet i cércols.
·         “El garatge”: Tants cércols i cordes com a xiquets/es. Els xiquets/es es col·loquen darrere d'una ratlla d'eixida dibuixada en el sòl. Tenen agafades les seues cordes per un extrem i, l'altre estarà en el sòl. La corda representa el cotxe que cal aparcar correctament en el garatge, dins del cércol. Feta el senyal començar, aparcar el cotxe i tornar al punt d'eixida. A una altra orde anar a pel cotxe i tornar al punt d'eixida.
·         “Corre ja”: Dividir la classe en grups de sis xiquets aproximadament. Cada grup ha de tindre un punt d'eixida i un altre punt d'arribada (cadires).Se'ls anomenarà una part del cos que hauran de tocar i mantindre la mà sobre ella fins a arribar a la meta. Correran d'un en un de cada equip. Guanyarà el grup que finalitze primer, qui la realitze mal començarà de nou.
·         “Sense mans”: Una pilota per a cada dos xiquets/es que es col·loquen per parelles, cada una d'elles es desplaça per l'aula subjectant la pilota amb l'esquena, o qualsevol altra part de cos que es diga: La parella a què se li caiga ha de romandre immòbil. Pot sol·licitar a una altra parella que li ajude a recuperar-la. La parella sol·licitada podrà agafar la pilota dels companys amb les mans , sempre que mantinguen la seua subjecta amb la part del cos que li'ls ordene.
·         “El conill no està ací”: formaran un rogle excepte el conill i giraran cantant la cançó. (Se li pot col·locar unes orelles al conill)
·         Formar un rogle i al sentir el propi nom dir els noms del company que té a cada costat.
·         “Mar-muntanya”: dibuixar amb clarió o cinta adhesiva una línia recta en el sòl de l'aula, un  costat serà el mar i un altre la muntanya. Es col·locaran els xiquets/es damunt de la línia marcada i botaran feia el costat que escolten (mar o muntanya). Primer lentament i després de pressa. Alguna vegada es dirà un costat-un altre costat. El xiquet/a que s'equivoque haurà d'assentar-se i observar qui s'equivoca. Es podrà realitzar també afegint: botar amb un peu, peus junts, braços enlaire, tocant el nas amb un dit, agafat de la mà d'un company, etc.

EDUCACIÓ INFANTIL. SIS ANYS CLAU PER A UNA VIDA

Els primers anys de la vida són molt importants per al desenvolupamentment de la intel·ligència i la personalitat. Les ciències del comportament humà, la neurobiologia i la pedagogia coincidixen en que les bases del ser humà es construïxen en eixe període de O a 6 anys. Per això, és fonamental que els pares i mares sàpien quins elements ha d'oferir una escola infantil de qualitat per a tindre la garantia que els fills i filles de 0 a 6 anys reben l'educació adequada a les seues necessitats i potencialitats.
En este vídeo, gràcies a l'assessorament de professionals de l'educació infantil, s'oferixen una sèrie de reflexions i de propostes pràctiques per a dotar els pares i mares d'instruments per a poder triar amb criteri una escola infantil de qualitat per als seus fills i filles.
És una muca llarc però, espere que us agrade i que el trobeu igual d'interessant que l'he trobat jo.

Un passeig històric: BORJA PAPA

“Aquesta no-novel·la històrica ens transporta a la Itàlia del s.XV de la mà d’un papa valencià que volgué conquerir tot un país per donar-lo a la família.”

Borja Papa
Joan Francesc Mira. València: Col·lecció El Grill. Edicions Tres i Quatre, 2007.








Fa uns dies vaig acabar Borja papa, magnífic llibre de Joan Francesc Mira sobre la figura del valencià més universal, Roderic de Borja.      
Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg, professor de Grec i Cultura Clàssica, i polític ocasional, ha obtés el “Premio Nacional a la Crítica” amb aquest llibre (a banda de tants altres premis més per molts altres llibres).
Després de passar quatre anys documentant-se i posant-se en la pell de tot un papa, l’autor no ha estat capaç d’escriure una simple memòria ben documentada i, guiat per la passió que sent cap a la família Borja, ens submergeix en un món d’intrigues, rancors i ambicions, en forma de diari personal d’Alexandre VI, amb un monòleg interior on podem conéixer “des de dintre” els pensaments del papa sobre l’amor, la religió i les intrigues de l’alta política en una època crucial per a Europa: el canvi de les estructures medievals al renaixement.
Borja papa és un magnífic llibre per conèixer amb més detall la figura d’Alexandre VI i de la família Borja. En paraules del mateix autor, no es tracta d’una novel·la, sinó d’una espècie de dietari basat en un 90% en fets rigorosament històrics.
El pontificat d'Alexandre VI, el papa Borja, narrat per ell mateix. Una visió fascinant de l'època renaixentista, dels mecanismes del poder i de l'Església i de l'epopeia d'esta família Valenciana que des de Xàtiva va donar dos papes.
Més enllà del desprestigi i la llegenda negra, l'obra aprofundeix en el pensament del personatge principal, Roderic de Borja i en la seua visió del poder, de la religió, de l'amor, de la corrupció, de la passió pels seus. Un retrat vivíssim i molt humà de, potser, el personatge més universal i influent de València i, també potser, de tot l'àmbit de la Corona d'Aragó, en tota la Història.
Absorbent i recomanable especialment ara que, en breu, s'estrenarà una súper producció en format de sèrie dedicada a la família, dirigida per Neil Jordà, i interpretada per Jeremy Irons en el paper d'Alexandre VI. Confie que no tinga res a veure amb la pel·lícula espanyola realitzada fa pocs anys. Això sí que és llegenda negra.