dimecres, 15 de desembre del 2010

El Joc de l'Àngel: Retorn al Cementiri dels Llibres Oblidats

El Joc de l'Àngel, publicat en català per Planeta, s'ha convertit en un dels títols més esperats pels lectors d'arreu del món. Després de l'èxit que va aconseguir amb L'Ombra del Vent, Carlos Ruiz Zafón torna a escollir Barcelona com a escenari de la seva última i esperada novel·la. Encara que la localització és la mateixa que al llibre anterior, aquest cop l'acció es desenvolupa als anys vint. La trama s'inicia quan David Martín, un jove escriptor, rep l'encàrrec d'escriure un llibre com mai ha existit. Des d'aquest moment comença una història plena d'intriga, emoció i misteri.
Encara que molts han volgut veure en El Joc de l'Àngel una continuació de L'Ombra del Vent, la veritat és que es tracta de dues novel·les independents, cadascuna amb el seu propi món. No obstant això, els lectors més fidels de Ruiz Zafón trobaran punts en comú amb el llibre precedent. Alguns personatges de L'Ombra del Vent surten retratats amb més profunditat, mentre que d'altres hi veuen la llum per primera vegada. De fet, més que un primer acte, El Joc de l'Àngel es relaciona amb el llibre anterior de manera autosuficient. Aquesta connexió subtil funciona a l'inrevés i pot captar també l'interés dels nous lectors i conduir-los a llegir L’Ombra del Vent.
El Joc de l'Àngel es converteix en una porta a un univers literari propi que Ruiz Zafón retrata de manera meticulosa. Així, els llocs que l’escriptor descriu gairebé adquireixen vida pròpia i es converteixen en poc menys que personatges secundaris de la novel·la, com en el cas de la llibreria de l'amic Sempere. L'autor construeix d’aquesta manera un ambient gòtic ple de cementiris, panteons i mansions d'aire tètric que recorden la millor tradició de la literatura romàntica del segle XIX, que encarnen escriptors com Edgar Allan Poe.
Però lluny de ser un llibre anacrònic, El Joc de l'Àngel combina magistralment aquests ingredients clàssics amb una narrativa actual, àgil i trepidant per tal d'aconseguir una obra rodona pensada perquè la gaudeixin els lectors del nostre temps.