EL REPTE D’ENSENYAR A ESCRIURE: L’ÚS DE L’ESCRIT A L’AULA.

En Educació Infantil un punt de partida essencial per a l’aproximació a l’escrit, consisteix a enllaçar amb allò que els alumnes ja posseeixen, es tracta de procurar la presència de textos escrits reals a l’aula.

No hi ha un període a partir del qual siga convenient començar. Sinó que els textos escrits poden trobar-se presents a l’aula des del començament perquè així estarem donant continuïtat a allò que els alumnes ja coneixen. Cal tenir en compte que no ha d’haver-hi presses i que del que es tractarà serà d’aconseguir una entrada dels alumnes al món de l’escrit que siga acurada i que permeta aprendre a cadascú segons les seues possibilitats i sense pressions (doncs, no és fins a primer cicle d’educació primària que el alumnes han de conèixer en profunditat el codi escrit)

Per poder arribar a ser usuari de l’escriptura alfabètica, resulta imprescindible aprendre el seu codi. Però, és aconsellable fer l’abordatge des de l’ús de textos, que és el que resulta motivador per als infants, veient com altres persones llegeixen i escriure, provant i equivocant-se; són les ocasions d’interacció les que generaran la progressió en l’aprenentatge. En aquest sentit, el mestre ha de ser per als alumnes un receptor privilegiat de les seues produccions escrites que interpreta els textos encara que no respecte l’escriptura convencional i que, si es necessari, el corregeix, els completa i els enriqueix.

Convé reservar temps a l’aula per fer activitats que afavorisquen les primeres temptatives d’escriptura i de lectura que animen els alumnes a “escriure” i a “llegir” sense esperar fins que dominen el funcionament del codi (de la mateixa manera que el nens aprenen a parlar, provant i equivocant-se, sense esperar a fer produccions sonores impecables). Algunes de les activitats que resulten interessants són:

·      ESCRIPTURA ESPONTÀNIA: Els alumnes escriuen d’acord amb el seu nivell. Aquesta activitat permet al mestre observar en quina fase de l’aprenentatge es troba cada alumne. A més, el mestres, en veure l’escrit, pot interactuar amb l’alumne mitjançant estratègies que l’ajuden a avançar en l’aprenentatge del codi.

·     CÒPIA: Permet observar l’escriptura i interactuar amb ella en haver de procedir a la seua còpia. L’alumne s’ha de fixar en la composició de les paraules per poder reproduir-les de manera correcta.

·     CONSTRUCCIÓ COL·LECTIVA: Els infants van plasmant paraules. Mentre un és a la pissarra escrivint, els altres van escrivint sobre el paper. El docent està atent als dubtes o errors i hi fa intervindre als companys per trobar les solucions entre tots.

·     DICTAT A L’ADULT: Permet als alumnes produir textos escrits encara que no coneguen a la perfecció el codi de l’escriptura. El xiquets, en grup o de manera individual, pensen, discuteixen i elaboren un text que 2dicten2 al mestres, de manera que és aquest que realitza l’activitat grafo-motriu. Aquest instrument permet produir testos amplis i no sobrecarregar les capacitats cognitives dels infants. Constitueix un mitjà útil per afavorir l’entrada al món de l’escrit i en l’ús de gèneres textual. Permet desenvolupar, alhora, el coneixement del llenguatge escrit i l’aprenentatge dels sistema d’escriptura.

Quan els alumnes ja tenen un cert domini del codi, és interessant que, de manera completa o parcial, escriguen en text que prèviament han ”dictat” al mestre i que han de tenir escrit a la pissarra; en aquest moment, cada alumne podrà treballar d’acord amb el seu nivell, des d’aquells que necessitaran mirar contínuament al model, fins aquells que podran escriure sense haver de copiar a la pissarra.

Aquestes activitats permeten la interacció entre alumnes que és molt important perquè entre tots s’ajuden a l’hora d’aclarir dubtes, Així, als alumnes que van més lents, els avanços dels altres els serveixen de guia i als que van més ràpids, haver d’explicar alguna qüestió els obliga a reflexionar sobre les seues pròpies idees.

Per iniciar els infants en l’escriptura, es proposa l’ús  dels noms propis. Cada xiquet elabora progressivament el seu repertori de lletres a partir d’allò que més li interessa, que sempre és el seu propi nom.

Pel que fa al tipus de grafia, s’ha generalitzat que la més emprada siga la majúscula. Aquest tipus de grafia és adequada per la seua senzillesa, ja que la realització de les lletres minúscules exigeix una major maduresa visomotora.