Després de nou anys d'espera, per fi ha arribat a les llibreries l'últim llibre de Jean Marie Auel, La terra de les coves pintades. Amb este llibre l'escriptora de Chicago conclou un ambiciós projecte que ha enganxat a 45 milions de lectors en tot el món, entre els quals es troba una servidora, i que li ha suposat nombrosos reconeixements com a investigadora i escriptora.
Al llarg de les sis novel·les que componen la saga "Els fills de la terra", Auel traça la història d'Ayla, una xiqueta cromanyon que queda òrfena després d'un terratrémol i que es veu obligada a vagar sola per una Europa glacial, fins que l'arreplega un clan neandertal. A partir de llavors, l'escriptora s'endinsa en la cultura de l'Edat de Gel per a mostrar com va poder donar-se la convivència entre cromanyons i neandertals, explicar la forma de vida d'estos caçadors-recol·lectors, els seus ritus funeraris o l'utilització de determinats materials.
Si en els llibres anteriors, la protagonista viatja per mitja Europa, coneixent a diversos grups humans i compartint amb ells distintes tècniques (de caça, ús del sílex, confecció de ferramentes, etc.), en esta novel·la li toca el torn a l'art rupestre. Per a això, Auel trasllada la protagonista al lloc d'origen del seu company, Jondalar. Lloc que actualment es correspondria amb la Dordonya francesa (sud de França).
Crítica
A pesar de la sorprenent acollida, després d’una llarga espera, m’he sentit una mica decebuda com a lectora amb esta novel·la. Este sext llibre m’ha semblat repetitiu i poc original però, amb un final que et deixa amb ganes de més .
Hi ha qui acusa l'autora de 75 anys d'estar cansada i de tindre pressa per acabar la saga, però la veritat és que dels seus quasi 800 pàgines, el primer terç no és sinó un recordatori d'allò que s'ha succeït en els llibres anteriors. Les aventures passades, els pobles que han conegut els protagonistes, la vida d'Ayla amb el clan i la seua expulsió, la trobada amb Jondalar... Després de nou anys s'entén que recórrega a certs passatges, però no tan repetidament. I, menys encara, que torne a ells en capítols posteriors, ralentitzant el discurs i allargant la novel·la sense dotar-li contingut.
La descripció de les cavernes i les pintures rupestres trobades en elles són l'element nou d'este llibre. Es nota que Jean M. Auel s'ha documentat i visitat els llocs. Però, de nou, la constant repetició d'anècdotes i descripcions ha fet que pergués l'interés per moments.
La saga
"Els fills de la terra" està composta pels siguentes llibres:
1. El clan de l'ós cavernós, 1980.
2. La vall dels cavalls, 1982.
3. Els caçadors de mamuts, 1985.
4. Les planes del trànsit, 1990.
5. Els refugis de pedra, 2002.
6. La terra de les coves pintades, 2011.
Cansada o no, l'èxit d'Auel radica en la seua facilitat per a acostar-nos una vegada i una altra a l'home prehistòric com un ser creatiu i espiritual, més prop de l'home actual del que pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada