“Aquesta no-novel·la històrica ens transporta a la Itàlia del s.XV de la mà d’un papa valencià que volgué conquerir tot un país per donar-lo a la família.”
Borja Papa
Joan Francesc Mira. València: Col·lecció El Grill. Edicions Tres i Quatre, 2007.
Fa uns dies vaig acabar Borja papa, magnífic llibre de Joan Francesc Mira sobre la figura del valencià més universal, Roderic de Borja. Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg, professor de Grec i Cultura Clàssica, i polític ocasional, ha obtés el “Premio Nacional a la Crítica” amb aquest llibre (a banda de tants altres premis més per molts altres llibres).
Després de passar quatre anys documentant-se i posant-se en la pell de tot un papa, l’autor no ha estat capaç d’escriure una simple memòria ben documentada i, guiat per la passió que sent cap a la família Borja, ens submergeix en un món d’intrigues, rancors i ambicions, en forma de diari personal d’Alexandre VI, amb un monòleg interior on podem conéixer “des de dintre” els pensaments del papa sobre l’amor, la religió i les intrigues de l’alta política en una època crucial per a Europa: el canvi de les estructures medievals al renaixement. Borja papa és un magnífic llibre per conèixer amb més detall la figura d’Alexandre VI i de la família Borja. En paraules del mateix autor, no es tracta d’una novel·la, sinó d’una espècie de dietari basat en un 90% en fets rigorosament històrics.
El pontificat d'Alexandre VI, el papa Borja, narrat per ell mateix. Una visió fascinant de l'època renaixentista, dels mecanismes del poder i de l'Església i de l'epopeia d'esta família Valenciana que des de Xàtiva va donar dos papes.
Més enllà del desprestigi i la llegenda negra, l'obra aprofundeix en el pensament del personatge principal, Roderic de Borja i en la seua visió del poder, de la religió, de l'amor, de la corrupció, de la passió pels seus. Un retrat vivíssim i molt humà de, potser, el personatge més universal i influent de València i, també potser, de tot l'àmbit de la Corona d'Aragó, en tota la Història.
Absorbent i recomanable especialment ara que, en breu, s'estrenarà una súper producció en format de sèrie dedicada a la família, dirigida per Neil Jordà, i interpretada per Jeremy Irons en el paper d'Alexandre VI. Confie que no tinga res a veure amb la pel·lícula espanyola realitzada fa pocs anys. Això sí que és llegenda negra.
