dimecres, 29 de juny de 2011

EL REPTE D’ENSENYAR A ESCRIURE: L’ÚS DE L’ESCRIT A L’AULA.

En Educació Infantil un punt de partida essencial per a l’aproximació a l’escrit, consisteix a enllaçar amb allò que els alumnes ja posseeixen, es tracta de procurar la presència de textos escrits reals a l’aula.
No hi ha un període a partir del qual siga convenient començar. Sinó que els textos escrits poden trobar-se presents a l’aula des del començament perquè així estarem donant continuïtat a allò que els alumnes ja coneixen. Cal tenir en compte que no ha d’haver-hi presses i que del que es tractarà serà d’aconseguir una entrada dels alumnes al món de l’escrit que siga acurada i que permeta aprendre a cadascú segons les seues possibilitats i sense pressions (doncs, no és fins a primer cicle d’educació primària que el alumnes han de conèixer en profunditat el codi escrit)
Per poder arribar a ser usuari de l’escriptura alfabètica, resulta imprescindible aprendre el seu codi. Però, és aconsellable fer l’abordatge des de l’ús de textos, que és el que resulta motivador per als infants, veient com altres persones llegeixen i escriure, provant i equivocant-se; són les ocasions d’interacció les que generaran la progressió en l’aprenentatge. En aquest sentit, el mestre ha de ser per als alumnes un receptor privilegiat de les seues produccions escrites que interpreta els textos encara que no respecte l’escriptura convencional i que, si es necessari, el corregeix, els completa i els enriqueix.
Convé reservar temps a l’aula per fer activitats que afavorisquen les primeres temptatives d’escriptura i de lectura que animen els alumnes a “escriure” i a “llegir” sense esperar fins que dominen el funcionament del codi (de la mateixa manera que el nens aprenen a parlar, provant i equivocant-se, sense esperar a fer produccions sonores impecables). Algunes de les activitats que resulten interessants són:
·      ESCRIPTURA ESPONTÀNIA: Els alumnes escriuen d’acord amb el seu nivell. Aquesta activitat permet al mestre observar en quina fase de l’aprenentatge es troba cada alumne. A més, el mestres, en veure l’escrit, pot interactuar amb l’alumne mitjançant estratègies que l’ajuden a avançar en l’aprenentatge del codi.
·     CÒPIA: Permet observar l’escriptura i interactuar amb ella en haver de procedir a la seua còpia. L’alumne s’ha de fixar en la composició de les paraules per poder reproduir-les de manera correcta.
·     CONSTRUCCIÓ COL·LECTIVA: Els infants van plasmant paraules. Mentre un és a la pissarra escrivint, els altres van escrivint sobre el paper. El docent està atent als dubtes o errors i hi fa intervindre als companys per trobar les solucions entre tots.
·     DICTAT A L’ADULT: Permet als alumnes produir textos escrits encara que no coneguen a la perfecció el codi de l’escriptura. El xiquets, en grup o de manera individual, pensen, discuteixen i elaboren un text que 2dicten2 al mestres, de manera que és aquest que realitza l’activitat grafo-motriu. Aquest instrument permet produir testos amplis i no sobrecarregar les capacitats cognitives dels infants. Constitueix un mitjà útil per afavorir l’entrada al món de l’escrit i en l’ús de gèneres textual. Permet desenvolupar, alhora, el coneixement del llenguatge escrit i l’aprenentatge dels sistema d’escriptura.
Quan els alumnes ja tenen un cert domini del codi, és interessant que, de manera completa o parcial, escriguen en text que prèviament han ”dictat” al mestre i que han de tenir escrit a la pissarra; en aquest moment, cada alumne podrà treballar d’acord amb el seu nivell, des d’aquells que necessitaran mirar contínuament al model, fins aquells que podran escriure sense haver de copiar a la pissarra.

Aquestes activitats permeten la interacció entre alumnes que és molt important perquè entre tots s’ajuden a l’hora d’aclarir dubtes, Així, als alumnes que van més lents, els avanços dels altres els serveixen de guia i als que van més ràpids, haver d’explicar alguna qüestió els obliga a reflexionar sobre les seues pròpies idees.

Per iniciar els infants en l’escriptura, es proposa l’ús  dels noms propis. Cada xiquet elabora progressivament el seu repertori de lletres a partir d’allò que més li interessa, que sempre és el seu propi nom.

Pel que fa al tipus de grafia, s’ha generalitzat que la més emprada siga la majúscula. Aquest tipus de grafia és adequada per la seua senzillesa, ja que la realització de les lletres minúscules exigeix una major maduresa visomotora.

dijous, 9 de juny de 2011

Nou Decret de Nova Planta

Amics i amigues,
Ací teniu el nou Decret de Nova Planta, dissenyat des de Madrid per la FAES i promulgat pels agents colonials Camps i Font de Mora, que té com a objectiu la destrucció definitiva del valencià.

El discurs superficial de foment del plurilingüisme, d'assolir una competència equivalent en valencià, castellà i anglès, pretén emmascarar les mesures concretes que imposen el castellà i liquiden el valencià. Mirem-ho:
El Decret obliga el professorat a usar el castellà a l'aula a les zones on aquest predomina entre els alumnes. És a dir, que els xiquets de les zones molt castellanitzades, com València i l'àrea metropolitana, que ja no senten el valencià a casa ni a la tele, tampoc no el sentiran a l'escola.

A més a més, prohibeix l'ús del valencià en les matemàtiques, la física, la química, les tecnologies... no per a usar-hi l'anglès, sinó el castellà que, com sabeu, és l'idioma internacional de la ciència.
Podrien almenys haver deixat llibertat a cada centre perquè distribuïra "equilibradament" quines matèries es fan en cada llengua, segons la capacitat dels professors. Però no: les "ciències" es faran en castellà i les "maries" en valencià, si el professor pot. Ens trobarem que molts professors capacitats per a la docència en valencià hauran de fer-la en castellà perquè la matèria és "científica"... i que les matèries no científiques TAMBÉ són en castellà quan els profes no saben valencià.

I l'anglès? Algú es creu sincerament que un terç de la docència podrà ser en aquesta llengua amb els mitjans disponibles i els que preveu el Decret?
Al capdavall, com s'ha demostrat a Galícia, del que es tracta és de reduir la docència en valencià a la mínima expressió. Per què no fan aquestes polítiques a Castella-Lleó o a Madrid? Només a Galícia, ací i a les Balears. Que curiós! Madrid està decidida a construir una Espanya monolingüe sobre les cendres de la nostra cultura. Per si algú encara no ho sabia.

dimarts, 7 de juny de 2011

L'home prehistòric més prop del que pensem: La Terra de les Coves Pintades.

Després de nou anys d'espera, per fi ha arribat a les llibreries l'últim llibre de Jean Marie Auel, La terra de les coves pintades. Amb este llibre l'escriptora de Chicago conclou un ambiciós projecte que ha enganxat a 45 milions de lectors en tot el món, entre els quals es troba una servidora, i que li ha suposat nombrosos reconeixements com a investigadora i escriptora.
L'Europa de l'Edat de Gel
Al llarg de les sis novel·les que componen la saga "Els fills de la terra", Auel traça la història d'Ayla, una xiqueta cromanyon que queda òrfena després d'un terratrémol i que es veu obligada a vagar sola per una Europa glacial, fins que l'arreplega un clan neandertal. A partir de llavors, l'escriptora s'endinsa en la cultura de l'Edat de Gel per a mostrar com va poder donar-se la convivència entre cromanyons i neandertals, explicar la forma de vida d'estos caçadors-recol·lectors, els seus ritus funeraris o l'utilització de determinats materials.
Si en els llibres anteriors, la protagonista viatja per mitja Europa, coneixent a diversos grups humans i compartint amb ells distintes tècniques (de caça, ús del sílex, confecció de ferramentes, etc.), en esta novel·la li toca el torn a l'art rupestre. Per a això, Auel trasllada la protagonista al lloc d'origen del seu company, Jondalar. Lloc que actualment es correspondria amb la Dordonya francesa (sud de França).

Crítica
A pesar de la sorprenent acollida, després d’una llarga espera, m’he sentit una mica decebuda com a lectora amb esta novel·la. Este sext llibre m’ha semblat  repetitiu i poc original però, amb un final que et deixa amb ganes de més .
Hi ha qui acusa l'autora de 75 anys d'estar cansada i de tindre pressa per acabar la saga, però la veritat és que dels seus quasi 800 pàgines, el primer terç no és sinó un recordatori d'allò que s'ha succeït en els llibres anteriors. Les aventures passades, els pobles que han conegut els protagonistes, la vida d'Ayla amb el clan i la seua expulsió, la trobada amb Jondalar... Després de nou anys s'entén que recórrega a certs passatges, però no tan repetidament. I, menys encara, que torne a ells en capítols posteriors, ralentitzant el discurs i allargant la novel·la sense dotar-li contingut.
La descripció de les cavernes i les pintures rupestres trobades en elles són l'element nou d'este llibre. Es nota que Jean M. Auel s'ha documentat i visitat els llocs. Però, de nou, la constant repetició d'anècdotes i descripcions ha fet que pergués l'interés per moments.

La saga
"Els fills de la terra" està composta pels siguentes llibres:
1.      El clan de l'ós cavernós, 1980.
2.      La vall dels cavalls, 1982.
3.      Els caçadors de mamuts, 1985.
4.      Les planes del trànsit, 1990.
5.      Els refugis de pedra, 2002.
6.      La terra de les coves pintades, 2011.

Cansada o no, l'èxit d'Auel radica en la seua facilitat per a acostar-nos una vegada i una altra a l'home prehistòric com un ser creatiu i espiritual, més prop de l'home actual del que pensem.