divendres, 31 de desembre de 2010

LA PREGUNTA ÉS LA DEL TÍTOL: El perquè de tot plegat?

El Perquè de Tot Plegat són trenta relats que, solts, formen unitats sorprenents, incisives, tragicòmiques moltes vegades, però que reunides permeten contemplar el conjunt de les variades formes que adopta la incertesa que escomet al ser humà.
La major part es basen en l'ancestral vici de preocupar-se per perdre el que ja es posseeix o conservar el que ja no val la pena tindre; la indefensió humana davant de les concatenacions de l’atzar; el seu etern fugit cap avant motivada per la incapacitat d’analitzar la pròpia situació; la perenne creença que el canvi, qualsevol canvi, és positiu per a la pròpia vida, quelcom que no necessàriament és així; en definitiva, l’irracional de les nostres accions.
Monzó (Barcelona, 1952), en els seus relats, té tota la visió psicològica i tot el missatge que un vulga, però són tan naturals que prenen vida davant dels nostres ulls com a integrants comuns de la vida, per més que l’estil d’atac a esta naturalitat siga sorprenent, imaginatiu i original.. Monzó és un narrador de la vida, però la vida troba tons en ell que pocs han empleat per a expressar-la. I molt pocs ho han fet tan bé.
Comptant amb la desigualtat dels trenta relats, mereixen destacar-se alguns d’admirable enginy i alt valor narratiu. L’encert es produeix quan la impassibilitat del narrador —tots estan narrats en una distanciada tercera persona— concentra la recreació d’una experiència viscuda o llibresca en un esbós de relat en esquelet o en una lleugera escena dialogada amb mínimes direccions del narrador. El primer ocorre en alguns contes molt breus, d’unes dos o tres pàgines. Es manifesta en la ridiculització grotesca d’experiències viscudes en unes relacions de parelles extraviades per falta de comunicació: és el cas, entre altres, de “Vida matrimonial”, “La fe” o “La sensatesa”; i aflora també en la recreació de mites, com en “Pigmalió”, o en la versió modificada de contes de fades, com el de La Ventafocs en “Monarquia”. I la segona cosa té el seu millor exemple en el text més llarg, “Entre les dotze i la una”, model de paradoxa on la mentida condueix a la veritat, amb l’hàbil maneig de la simulació sobre un esquema de triangles amorosos que deixen al descobert l’engany i la simultània necessitat de realització personal.
Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

Eriçó

Un mot que ens duu al món de les sensacions. 
Un eriçó és, en valencià ―a banda d’un animal―, una esgarrifança, un estremiment involuntari dels músculs que pot ser causat pel fred, la febra, però també algun altre estímul més positiu, com ara una emoció.
Diem que tenim un eriçó de fred (també anomenat calfred) en notar un colp de vent gèlid i reaccionar amb un tremolí (que de fet n’és un sinònim). Però també ens poden entrar eriçons, per exemple, quan uns dits amics ens acaronen l’esquena.


És molt comuna la pronúncia ariçó (de fet aquesta és la grafia antiga), com passa amb moltes altres paraules com espentar, escurar, eixir, etc.

dijous, 23 de desembre de 2010

ATRACAR-SE

Significa «apropar-se» o «acostar-se» i s’usa molt; per exemple, quan algun conegut et veu de lluny i et diu «atraca’t home!», perquè t’hi acostes. El mot probablement prové del context mariner, atés que «atracar» és el que fan els vaixells quan arriben al port. Em pareix un bonic exemple de com el medi i la manera en què vivim afecta el nostre llenguatge.

L’origen del mot, segons he consultat, és incert. Tanmateix, això del context mariner m’ha recordat una altra paraula més comuna, l’origen de la qual és similar al d’atracar: «Arribar» (que per cert, amb el pronom se també vol dir anar a un lloc pròxim: «arribar-se» o «allargar-se») prové del llatí arrīpāre, que significa «vindre fins a la vorera», ja que rīpa significa vorera de mar o de riu.

La Vertadera Història dels Reis Mags d'Orient


A penes el pare s'havia assentat a l'arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seua filla li contava de les seues activitats en el col·legi, quan esta en veu baixa, com amb por, li va dir:
 - Papa?
- Sí, filla, conta'm
- Però, vull... que em digues la veritat
- Clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare un poc sorprés
- És que... -va titubejar Blanca
- Dis-me, filla, dis-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de Blanca es va quedar mut, va mirar la seua dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprés com el seu que li mirava igualment. - Les xiquetes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de Blanca li va obligar a tornar la mirada cap a la xiqueta I engolint saliva li va dir:
- I tu què creus, filla?
- Jo no se, papà: que sí i que no. Per un costat em pareix que sí que existixen perquè tu no m'enganyes; però, com les xiquetes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la xiqueta amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existixen -va respondre el pare agafant amb les seues dos mans la cara de Blanca .
- Llavors no ho entenc. Papà.
- Assenta't, Blanquita, i escolta esta història que et vaig a comptar Perquè ja ha arribat l'hora que pugues comprendre-la -va dir el Pare, mentres assenyalava amb la mà l'assentisc al seu costat.

- Quan el Xiquet Jesus va nàixer, tres Reis que venien d'Orient guiats Per una gran estrela es van acostar al Portal per a adorar-li. Li van portar regals en prova d'amor i respecte, i el Xiquet es va posar tan Content i pareixia tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç un xiquet! Hauríem de portar regals a Tots els xiquets del món i veure els feliços que serien. - Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de Fer. No serem capaços de poder portar regals a tants milions de Xiquets com hi ha en el món. Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos Companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que Som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder Recórrer el món sencer entregant regals a tots els xiquets. Però Seria tan bonic. Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien Realitzar el seu desig. I el Xiquet Jesús, que des del seu pobre bressoleta pareixia Escoltar-los molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar en el Portal:
 - Sou molt bons, volguts Reis Mags, i vos agraïsc els vostres Regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: Què necessiteu per a poder portar regals a tots els xiquets?
- Oh, Senyor! -van dir els tres Reis prostrant-se de genolls. Necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada xiquet Que pogueren portar al mateix temps a cada casa nostres regals, Però. No podem tindre tants patges., no hi ha tants.
- No vos preocupeu per això -va dir Déu-. Jo vos vaig a donar, no un sinó Dos patges per a cada xiquet que hi ha en el món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir al mateix temps els Tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que vos agradaria tindre deuen Voler molt els xiquets? -va preguntar Déu.
- Sí, clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.
- I, veritat que eixos patges haurien de conéixer molt bé els desitjos dels Xiquets?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada Més entusiasmats els tres.
- Perquè digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que vullga més als Xiquets i els conega millor que els seus propis pares? Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir: - Posat que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els xiquets del món reben alguns Regals, JO, ordene que en Nadal, commemorant estos moments, tots Els pares es convertisquen en els vostres patges, i que en el vostre nom, i De la vostra part regalen als seus fills els regals que desitgen. També Ordene que, mentres els xiquets siguen xicotets, l'entrega de regals se Faça com si la feren els propis Reis Mags. Però quan els Xiquets siguen prou majors per a entendre açò, els pares els Comptaran esta història i a partir de llavors, en tot el Nadal, Els xiquets faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I, al voltant del Betlem, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags Tots són més feliços.
 Quan el pare de Blanca va haver acabat de comptar esta història, la xiqueta es va alçar i fent una besada als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà.. I estic molt contenta de saber Que em voleu i que no m'heu enganyat. I corrent, es va dirigir al seu quart, tornant amb la seua vidriola en la mà mentres deia:
- No sé si tindré prou per a comprar-vos algun regal, però per al Any que ve ja guardaré més diners.
 I tots es van abraçar mentrestant, de segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.

Feliç Nadal a tot hom!
Blanca es va assentar entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa q
ue li traguera del seu dubte, i son pare es va disposar a narrar el que per a ell degué ser la verdadera història dels Reis Mags:

Per cert, tira de ta casa eixe barbut
i gros impostor de roig,
 
És un invent de la Cocacola!!!

dijous, 16 de desembre de 2010

Llei d'Autoritat del Professorant de la GV

El 3 de decembre d'aquest any 2010 s'ha publicat aquesta llei: LLEI 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d’Autoritat

Jo em pregunte: es tracta de victimitzar a un col·lectiu professional o de convertir-lo en botxí? 

dimecres, 15 de desembre de 2010

La Paraula de la Setmana: SEURE / ASSEURE


Inaugurem una nova secció, a veure si dura: La paraula de la setmana. Es tracta de paraules que, sense més ordre que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb la seua breu definició. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, aquests mots no s’han de perdre. Vejam si els coneixeu.

SEURE: Verb intransitiu. Significa estar-se assegut. Ex: Ell seia en un banc.
ASSEURE: Verb transitiu i pronominal. Significa acció necessaria per despres seure. Ex: Asseieu al malalt al costat del foc.

¡YA LLEGÓ LA NAVIDAD!

La Unidad Didáctica "Ya llegó la Navidad" va dirigida a alumnos/as de Ed. Infantil de 3, 4 y 5 años.
Dicha Unidad Didáctica encuentra su justificación en el hecho de que la Navidad es un momento del año para un recuerdo histórico, que da pie a la celebración de una fiesta entrañable, favoreciendo de esta manera la aceptación y puesta en práctica por parte del niño/a de normas de convivencia básicas, la adaptación a otras personas y situaciones y la posibilidad de iniciarlos en valores como la generosidad o solidaridad, o en el desarrollo de actitudes de trabajo en grupo, de afecto y colaboración, y de participación en las actividades escolares y familiares con agrado y disponibilidad.
Pero hemos querido enfocar el centro de interés de la Navidad como un hecho histórico, cultural y una fiesta tradicional de nuestro entorno, partiendo de contenidos del área de Educación Artística y del área de Comunicación y Representación, y al mismo tiempo nos ofrece la posibilidad de observar el entorno físico y social, ya que tanto el entorno familiar como el escolar y el de la calle cambian considerablemente con la llegada de las fiestas.

OBJETIVOS
-       Observar y explorar su entorno físico y social, planificando y ordenando su acción con respecto a la información recibida constatando sus efectos y estableciendo relaciones entre la propia actuación y consecuencias que de ellas se deriven.
-       Conocer, participar y disfrutar de fiestas, tradiciones y costumbres de la comunidad y valorarlas como manifestaciones culturales.
-       Establecer relaciones sociales en un ámbito cada vez más amplio, interesándose por los adultos y niños con los que se relaciona.
-       Mostrar interés y curiosidad por comprender el medio físico y social formulando preguntas, estableciendo interpretaciones y opiniones propias acerca de acontecimientos relevantes que en él se producen.
-       Percibir las modificaciones y alteraciones que se producen en objetos, personas y espacios habituales (casa, calle y colegio), como consecuencia del período navideño.
-       Observar las manifestaciones, suceso y acontecimientos del entorno, así como a los cambios que se producen a causa del tiempo de Navidad (felicitaciones a familiares y amigos, reuniones en familia, canto de villancicos, etc.)
-       Identificar progresivamente la Navidad como un hecho histórico y cultural y una fiesta tradicional conmemorativa.
-       Explorar e identificar las características de objetos propios de la Navidad.
-       Reconocer elementos y personajes del Portal de Belén.
-       Observar distintos Belenes y establecer comparaciones, apreciando sus diferencias.
-       Observar las distintas plantas y árboles que se utilizan en la decoración (flor de Pascua, pino, abeto, musgo) y aquellos otros del Portal (platanera, tunera, palmera, pitera), inculcando el respeto y el valor de la conservación del medio ambiente.
-       Reconocer a los distintos animales que están en el Portal: vaca, mula, ovejas, cabras, etc.
-       Construir adornos y objetos navideños sencillos
-       Identificar algunos dulces típicos navideños, valorando las consecuencias para la salud de su excesivo consumo.
-       Participar y disfrutar de la fiesta de Navidad, con entusiasmo y respeto.
-       Participar en la vida familiar y escolar con actitudes de afecto y colaboración.
-       Valorar y respetar progresivamente las normas que rigen la convivencia en el grupo.

CONTENIDOS.
CONCEPTOS
-Pautas de comportamiento y normas básicas de convivencia en el ámbito escolar y familiar.
-Las formas sociales del tiempo: La Navidad.
-La Navidad como hecho histórico, cultural y fiesta tradicional.
-Atributos físicos de los objetos: color, forma, tamaño.
-Objetos propios de la Navidad: bolas, figuritas, guirnaldas, etc.
-Elementos representativos: Portal de Belén y árbol navideño.
-Plantas y árboles de decoración y otros expuestos en el Portal: flor de pascua, pinos, tunera, platanera, pitera, palmera.
-Animales del Portal: vaca, mula, oveja, cabras, gallinas, patos, cerditos, etc.
PROCEDIMIENTOS
-Percepción y observación de las modificaciones que se producen en objetos, personas y espacios habituales (casa, calle, colegio), así como de las manifestaciones y sucesos que tienen lugar durante el período de Navidad.
-Interpretación progresiva del acontecimiento histórico conmemorado en la Navidad.
-Captación del valor de la generosidad.
-Reconocimiento de los elementos y personajes del Portal de Belén.
-Exploración e identificación de los objetos propios de Navidad.
-Observación de distintos Belenes y establecimiento de diferencias.
-Reconocimiento de las distintas plantas y árboles que se utilizan como decoración y de aquellas otras que están en el Portal: palmera, platanera, tunera, pitera, pino, flor de Pascua.
-Identificación de los distintos animales que aparecen en el Portal.
-Construcción de adornos y objetos navideños sencillos.
-Reconocimiento de algunos dulces típicos navideños (turrones, peladillas, polvorones, etc.)
ACTITUDES
-Valoración progresiva y respeto a las normas que rigen la convivencia en el grupo.
-Participación entusiasta en la elaboración de adornos y elementos del Portal.
-Respeto y cuidado por los espacios en los que se desenvuelven las distintas actividades y por los objetos que éstos contienen.

ACTIVIDADES
1.     NUESTRAS PERCEPCIONES SOBRE LA NAVIDAD.
           Tareas: -Dialogar sobre los conocimientos y experiencias que tienen los niños sobre la Navidad.
                       -Observación y comentario de una lámina.
                       -Carta a los padres/madres.
           Finalidad: Detectar conocimientos previos.
           Agrupamiento: Gran grupo.
           Espacio: Aula.
          Desarrollo: 1) Redactamos una carta a los padres/madres, informándoles sobre el trabajo que realizaremos en el aula acerca de la Navidad y solicitando a los que tienen la tradición de decorar su casa (árbol de Navidad, Portal de Belén, etc.), que dejen participar en la decoración a su hijo/a para que éste/ésta pueda observar los nombres y características de los objetos.
Cada familia decora el dibujo de la carta con motivo navideño, y luego lo devolverá al aula, para que todos los niños puedan observar las distintas decoraciones.
2) Observamos la lámina (vid. Anexo) del cuaderno del alumno/a, correspondiente al centro de interés de la Navidad, y realizamos preguntas sobre los objetos, personajes y acciones que aparecen en ella: ¿De qué van disfrazados los niños? ¿Qué toca la niña que está en la mesa? ¿Qué cosas hay en la clase que antes no había? ¿Qué cosas tiene el árbol? ¿Qué figuritas son las que hay en el Portal?
En esta actividad insistimos en el vocabulario y en la repetición de frases ("La niña toca el tambor"; "el árbol tiene bolas"; "el Niño Jesús está en el Portal", etc.)
Aprovechamos esta actividad para dialogar sobre lo que ellos saben de la Navidad.

2.    NOS REPARAMOS PARA LA NAVIDAD.
      a)     Conversamos para analizar y conocer los cambios climáticos que se producen en invierno.
Podemos salir al patio o al parque más cercano para observar estos cambios en los árboles que conocemos y después realizaremos un dibujo representativo.
También hablaremos sobre la influencia que tienen estos cambios climáticos en nuestra forma de vestirnos. Enumeraremos prendas de vestir de invierno (gorro, bufanda, abrigo, guantes, botas de agua, etc.) y elaboraremos recortables para poder vestirlos de acuerdo a la meteorología.

      b)    Cambios en nuestro ambiente.
Observaremos los cambios que se producen en las calles y en las casa con la llegada de la Navidad. Pondremos atención en la decoración.
Elaboraremos nuestra propia decoración navideña.

3.    LA NAVIDAD. ELEMENTO CULTURAL.
a)    Visita a la casa de cultura o Iglesia o Ayuntamiento donde este montado el Belén.
Aprovecharemos esta visita para observar y reconocer los distintos animales representados en el (mula, buey, gallinas, ovejitas, etc.). Así como los árboles (palmera, pino, etc.).

4.    GASTRONIMÍA NAVIDEÑA.
b)    Excursión a una fábrica de Turrón en Jijona y al museo del turrón.
Tras la visita, elaboramos nuestro propio turrón con la ayuda de los padres/madres de los alumnos.
             
TEMPORALIZACIÓN: Primer trimestre del curso - Del 16 de noviembre al 22 de diciembre aproximadamente.




El Joc de l'Àngel: Retorn al Cementiri dels Llibres Oblidats

El Joc de l'Àngel, publicat en català per Planeta, s'ha convertit en un dels títols més esperats pels lectors d'arreu del món. Després de l'èxit que va aconseguir amb L'Ombra del Vent, Carlos Ruiz Zafón torna a escollir Barcelona com a escenari de la seva última i esperada novel·la. Encara que la localització és la mateixa que al llibre anterior, aquest cop l'acció es desenvolupa als anys vint. La trama s'inicia quan David Martín, un jove escriptor, rep l'encàrrec d'escriure un llibre com mai ha existit. Des d'aquest moment comença una història plena d'intriga, emoció i misteri.
Encara que molts han volgut veure en El Joc de l'Àngel una continuació de L'Ombra del Vent, la veritat és que es tracta de dues novel·les independents, cadascuna amb el seu propi món. No obstant això, els lectors més fidels de Ruiz Zafón trobaran punts en comú amb el llibre precedent. Alguns personatges de L'Ombra del Vent surten retratats amb més profunditat, mentre que d'altres hi veuen la llum per primera vegada. De fet, més que un primer acte, El Joc de l'Àngel es relaciona amb el llibre anterior de manera autosuficient. Aquesta connexió subtil funciona a l'inrevés i pot captar també l'interés dels nous lectors i conduir-los a llegir L’Ombra del Vent.
El Joc de l'Àngel es converteix en una porta a un univers literari propi que Ruiz Zafón retrata de manera meticulosa. Així, els llocs que l’escriptor descriu gairebé adquireixen vida pròpia i es converteixen en poc menys que personatges secundaris de la novel·la, com en el cas de la llibreria de l'amic Sempere. L'autor construeix d’aquesta manera un ambient gòtic ple de cementiris, panteons i mansions d'aire tètric que recorden la millor tradició de la literatura romàntica del segle XIX, que encarnen escriptors com Edgar Allan Poe.
Però lluny de ser un llibre anacrònic, El Joc de l'Àngel combina magistralment aquests ingredients clàssics amb una narrativa actual, àgil i trepidant per tal d'aconseguir una obra rodona pensada perquè la gaudeixin els lectors del nostre temps.

dimarts, 14 de desembre de 2010

L'aventura de la Vida

Esta Unitat Dídactica va dirigida a alumnes de l'últim curs del segon cicle d'educació infantil (5 anys). A estes edats, els xiquets/xiquetes comencen a fer-se preguntes sobre la sexualitat, la reproducció... Sobretot si tindran un germanet/a en breu o si l'han tingut fa poc.


OBJECTIUS:
-Permetre als xiquets, gràcies a l'actitud d'escolta del mestre, que plantegen les seues preguntes respecte a un tema que els preocupa molt: "el naixement".
-Donar peu a la investigació documental i motivar a escriure.
-Descobrir que som diferents.
-Aprendre a respectar als altres.
-Aprendre a adonar-se dels esdeveniments que marquen el creixement, i interrogar-se sobre el propi creixement i el del bebé, interrogar-se sobre la vida.
-Conéixer els fenòmens que es produïxen durant l'embaràs, (engreixa la panxa, creix el xiquet,...)
-Plantejar-se qüestions sobre el creixement.
-Descobrir les manifestacions de la vida en el cos.
-Conéixer el paper que
-Conéixer les cures que necessita el bebé i la dona embarassada, (alimentació, higiene,...)
-Saber cuidar un bebé, (aprendre a
-Valorar la igualtat d'hòmens i dones.
-Prendre exercixen tant el pare, com la mare, en el naixement del bebé. exercir les cures que necessita un bebé). consciència de les responsabilitats, que tenen tant el pare com la mare, en l'atenció del bebé.


CONTINGUTS
-Coneixement de les condicions físiques de la dona, que li permeten tindre un bebé.
-Cures que necessita la mare durant l'embaràs.
-Evolució del xiquet durant l'embaràs.
-Respiració i alimentació del bebé durant l'embaràs.
-Naixement del xiquet per mitjà del part.
-Cures que necessita el bebé, (què
-Creixement del bebé.:exercix el pare i la mare en l'origen d'un bebé. menja, cures d'higiene,...)

ACTIVITATS:
· ASSEMBLEA: Intentarem donar resposta a totes les preguntes que els sorgixen als xiquets respecte als beus d'on ha vingut el bebé? Com ha arribat a la panxeta de mamà? A papà no li creix la panxa? I la panxa de mamà, per què creix tant? Què passa dins de la panxa de mamà? Com creix el bebé ací dins? Com s'alimenta el bebé? Com respira el bebé? Per on ix el bebé? Com ix el bebé? Què menja el beu? Per què no menja el que jo? Per què menja tantes vegades? Per què no menja només? Per què porta bolquers? Per què no juga amb mi a la pilota? Per què ha crescut tant? Per què no té dents? Per què no té pèl? Per què no obri molt els ulls? Per què dorm tant?

· VISIONAT DE VÍDEO: Exposició d'un vídeo de dibuixos sobre la reproducció humana ("d'on venim?" http://www.youtube.com/watch?v=sfxaJsLS3Ho&feature=related) o Diapositives sobre la gestació d'un bebé.

VISITA: Un pare o una mare visita la classe amb el seu bebé. També procurarem que vinga una mare embarassada. Els visitants fan comentaris i es propicia el diàleg perquè els xiquets plantegen les preguntes que se li ocórreguen.

INVESTIGACIÓ: Cada xiquet busca a casa amb ajuda dels seus pares, materials relacionats amb els bebés, per a posteriorment fer un racó: revista, llibres, joguets, cintes…·

DIFERÈNCIES ENTRE SEXES: Observació de dos làmines grans amb les figures humanes, una d'un xiquet i una altra d'una xiqueta, i identificació de les diferències físiques i la pertinença de cada alumne de la classe, a un dels dos grups. Diàleg a partir de les diferències de les figures: Diferències visuals perceptives: a simple vista. Diferències secundàries.

Finalment, els alumnes es dibuixen a si mateixos (xiquet/ xiqueta), després dibuixaran al gènere contrari al seu.



L'ovelleta que va venir a sopar.


Una altra recomanació literària apta per a públic infantil és este conte de Steve Samllman: "l'Ovelleta que va venir a Sopar".

La funció d'este conte és purament literària, és a dir, entretindre el lector al mateix temps que es transmeten una sèrie de valors com són: l'amistat, la camaraderia, la tendresa, les aparences…

Les il·lustracions són de Joelle Dreidemy, il·lustradora francesa. La il·lustració reflecteix a la perfecció la humoristica relació que s'establix entre estos antagonistes, incloent curiosos detalls com les sabatilles de l'ovelleta o el jersei de llana del llop. Els colors són vius i realistes. La grandària dels dibuixos reflecteix la importància d'estos i el pes que exercixen sobre la narració. Cada dibuix reflecteix el que s'està narrant amb paraules de manera molt detallista però al mateix temps, són dibuixos molt senzills que faciliten la interpretació de l'obra.

Quant al text, la temàtica és molt interessant i sorprenent ja que la història està protagonitzada per dos vells coneguts dels contes infantils, una ovella i un llop que, esta vegada, no seran enemics sinó que es demostrarà que els roïns dels contes no sempre són tan roïns. El llenguatge utilitzat és molt simple, adequant-se a l'edat per a la qual està recomanat este conte-àlbum. El seu caràcter educatiu és indiscutible.

Es tracta d'una història perfecta per a contar en veu alta. Absolutament recomanable per a la biblioteca d'aula d'educació infantil, amb personatges que els xiquets identifiquen com a enemics, arriben a ser inseparables per la tendresa que l'ovelleta desperta en el llop.